En l'actualitat l'Administració està potenciant professionals sanitaris amb dèficit de formació i de percepció. Ens formen i ens paguen per a diagnosticar i per a tractar malalties. Però ningú es preocupa per intentar averiguar perquè apareixen aquestes malalties, ni per prevenir-les. Així mateix, hi ha una manca de percepció per part dels diferents sectors socials: només apareix aquesta percepció de la salut a la gent en el moment que li diagnostiquen una malaltia crònica, o potencialment incurable. La gent no pren consciència que mantenir la salut ha de comportar defensar activament que les condicions no vagin a pitjor. La Salut no té preu: cal lluitar per mantenir-la.
La Salut, hauríem d'entendre-la com absència de malaltia sumat a benestar psíquic. Tota malaltia hem de considerar-la com la combinació entre la constitució interna de la persona i factors mediambientals. Així, la OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix al 1.993 la salut com la suma de factors ambientals que porten la persona a l'absència de malaltia i a la qualitat de vida.
Els famosos "nivells legals" dels que parla l'Administració, són valors legals que s'han inventat: però tothom ha de tenir en compte que aquests nivells legals no són sinònims de seguretat sanitària. La industrialització va més ràpida que no pas els científics que estudiem els lligams entre els contaminants i la Salut. Les malalties que es produeixen amb els "nivells legals" d'emissions, tarden anys en produir-se, i aquí radica la gran dificultat: quan la relació causa-efecte no és immediata, és llavors quan els metges només acabem dedicant-nos a tractar les malalties que apareixen en un indret.
Cap càncer ni cap altra malaltia apareix ni per atzar, ni per càstig diví. La societat no és conscient dels riscs de la industrialització sobre la Salut. Pel que fa la salut mediambiental i els càncers pediàtrics, la falta de formació dels professionals sanitaris, sumada a la falta de percepció de la societat en general, propicia que apareguin ingeniers que treballen pels poders econòmics, fa que apareguin també polítics amb interessos, etc, capaços ambdós d'argumentar que una determinada activitat no perjudica la salut. Això cal considerar-ho per part dels professionals sanitaris com intrusisme professional. Només els metges sabem de malalties, però no només hem de saber tractar-les, sinó que tenim també l'obligació de reconèixer la importància que té el saber perquè es produeixen, i com prevenir-les.
Les causes dels càncers en concret, són multifactorials. Considerem que no hi han malalties, sinó malalts. La tendència de l'Administració és a dir que no passa res. Però l'evidència científica diu que els càncers tenen en pràcticament la seva totalitat origen en factors mediambientals, que incideixen sobre els factors genètics de cada persona. Unes persones tenim un material genètic més sensible que altres, això vol dir, més fàcilment modificable per aquests factors mediambientals.
Els factors mediambientals que afecten la persona són els que li arriben i l'afecten, és a dir, l'aire que respira, els líquids i aliments que ingereix, i també els pensaments que li modelen la conducta.
Sobre els anteriors, organismes tal com la OMS i també la Agència de Protecció Ambiental de Califòrnia s'han pronunciat i diuen que la industrialització intervé emetent una sèrie de contaminants, que són de diferents tipus: físics, químics, biològics, psicosocials, etc, que alteren i modifiquen l'equilibri, fins arribar a produir la mort. Així, parlem de contaminants antropogènics, és a dir, produïts per les activitats humanes. Es caracteritzen per què són persistents, progressius , bioacumulatius, difícilment degradables i neutralitzables, i en gran part encara tenen efectes que són desconeguts pels propis científics. Es calcula que actualment només es coneix prop d'un 7% de la toxicitat total de les substàncies que emeten les substàncies químiques generades per les activitats industrials i que han estat sintetitzades en els últims 40 anys, tot i aquestes no paren de créixer un any darrere l'altre.
Quan la OMS parla de contaminants humans que provoquen malalties, en primer lloc cita, a nivell global, la pobresa. Referint-se només als països industrialitzats, en primer lloc cita el tabac, seguit dels combustibles fòssils, la producció i destrucció de residus i fems, les emissions (PBT) originades per la revolució industrial química, i per acabar, l'eclosió física nuclear (RI).
També diu l'OMS que els grups de persones més vulnerables als contaminants són: l'etapa fetal, l'edat infantil, la juvenil, les dones, les minories ètnico-culturals, els pobres, i la tercera edat.
La UNICEF, al 2002, diu que la vulnerabilitat pediàtrica es dóna degut a la immaduresa anatòmica i fisiològica de la persona, una immaduresa biològica que requereix una major taxa metabòlico-energètica, influenciada per uns patrons típics de conducta dintre una indefensió social davant signes d'alarma. També ve donada per una major expectativa de vida, i per una nul·la participació en les decisions mediambientals del seu entorn.
També la UNICEF, al 2.001, va proposar lluitar contra els contaminants antropogènics amb una sèrie de solucions com ara: mesures humanitàries, econòmiques, i tecnològiques, basades en la solidaritat, en la dignitat humana i en una justícia distributiva. I hem de lamentar la incapacitat i incompetència dels polítics dels organismes internacionals.
A nivell professional quant oncòleg pediàtric, parlem d'unes patologies actualment emergents en el cas dels nens: en els últims 20 anys ens trobem en un increment que ronda el 1% anual del nombre de càncers en nens. Malgrat això, la diferència està en que als anys 1970 només sobrevivia en torn d'un 15% dels diagnosticats, mentre que ara sobreviuen en torn al 80%. Per tant, hem de reclamar una major solidesa en la base científica que avaluï els factors ambientals d'aquest increment en el nombre de càncers pediàtrics. I hem de reclamar dels polítics l'aplicació del Principi de Cautela: sempre que hi hagi una possibilitat raonable del fet que una activitat industrial pugui estar posant en perill la salut de les persones de l'entorn, cal exigir que es prenguin mesures abans que els científics constatem un increment en el nombre de morts en la zona.
El càncer s'origina quan una cèl·lula comença a créixer descontroladament i no respecta el codi genètic de la persona. S'arraconen les cèl·lules que sí que respecten aquest codi, i en canvi, creixen les canceroses. És una malaltia amb un impacte fort, donat que potencialment por ocasionar la mort. Actualment el percentatge de salvació està relacionat amb l'aviat que es fa el diagnòstic.
Però tothom ha de saber que el càncer és més fàcil prevenir-lo, que no pas curar-lo. L'índex d'afectació avui en dia és que als 75 anys, un de cada dos homes ha desenvolupat un càncer invasiu, i el mateix passa en una de cada tres dones. Les principals causes en aquest increment continu del nombre de càncers cal buscar-lo tant en un augment de la mitjana d'edat poblacional i en les millores diagnòstiques (abans hi havia malalts que no se sabia de què morien), com també en uns estils de vida cada cop més globalitzats: així, el tabac (amb més de 55 substàncies potencialment mortals cada una d'elles al seu sí, i que a través dels pulmons passen directament a la sang, i així impregnen cada una de les cèl·lules del cos), o la industrialització insostenible. Ambdós causes tenen també a veure amb els càncers pediàtrics: a través del semen i dels ovaris, el material genètic pot estar ja tan alterat, que el nen neixi ja amb un càncer.
Els factors que fan que es desenvolupi un càncer són globals: si parlem d'adults, només la causa és en un 1-2% dels casos genètica. Els altres 98-99% dels casos es desenvolupa degut als factors mediambientals. Tot i així, sort en tenim que els nostres organismes són molt resistents als càncers: però l'exposició seguida a aquests factors ambientals acaba, abans o després, trencant les barreres. En el cas dels nens, els factors constitucionals són la causa d'un 4% dels casos de càncer, i els factors ambientals continuen essent els responsables d'un 96% dels casos.
La OMS té actualment censades tot un seguit de substàncies que són cancerígens: 90 segures, 64 probables, 238 possibles, i 1 probablement no cancerígena.
Entre les substàncies que segur que provoquen càncer, hi ha el fum del tabac, les dioxines, i les emissions (PBT) industrials. Centrant-nos en els càncers pediàtrics, es coneixen també les següents causes com segures a l'hora de provocar càncer: les radiacions ionitzants, algunes drogues utilitzades en quimioterapia, i una altra droga, el dietilestriestron (utilitzada fa uns 40 anys per evitar avortaments i nàusees en embarassades, i que al 1971 es va determinar que hi havia uns casos de càncer vaginal en nenes de menys de 7 anys, quelcom molt rar, i es va veure que la droga havia tingut una actuació trasplacentària, amb el resultat que les afectades totes han desenvolupat càncers entre els 6 i els 43 anys. L'Administració en va suspendre l'aplicació del medicament, però el cas ha esdevingut un exemple clar d'un grup de població que ha estat sotmès a ser "conills d'índies".
Però en la determinació de saber cada cop més sobre com les substàncies químiques provoquen càncer no s'avança. I no es fa perquè els recursos de les investigacions només es gasten en tractar els malalts, i en que aquests es gastin els diners en curar-se i en medicaments que no els deixin seqüeles.
Avui en dia la OMS ja comença a dir que és primordial saber la interconnexió entre els factors genètics i els mediambientals. Així és com s'impulsen moviments com l'anomenat Justícia Ambiental, impulsat a Espanya per la Federació Espanyola de mares i pares de nens amb càncer, i format per familiars de nens afectats, que s'han donat compte que l'origen de la malaltia dels seus fills cal buscar-la en las factors ambientals als que han estat exposats, ell propis nens, o els seus pares biològics.
 

Conferència 2: Dra. Júlia Garcia Castell. PRODUCTES DE LA INCINERACIÓ DE RESIDUS I SALUT HUMANA.

Els estudis que aquesta doctora ha publicat, han estat elaborats a partir del recull en els últims 25 anys de literatura científica biosanitària.
En parlar d'incineració de residus, cal aplicar la cita del que deia Lavoisier: la matèria no es destrueix, sinó que només es transforma, en aquest cas, en altres contaminants.
Entre els contaminants físics que alteren la salut de les persones, trobem:
el soroll (produeix cefalees, marejos, migranya, cansament fàcil, irritabilitat, canvis de caràcter, i menor rendibilitat tant laboral com escolar)
la radiació ionitzant (radó), per la qual no existeix un nivell mínim segur d'exposició.
La radiació no ionitzant, que produeix cefalees, tremolors, hipotonia muscular, menor concentració, disfuncions en el funcionament del cor, irritabilitat, o alteracions menstruals.

Entre els contaminants químics que alteren la salut de les persones, trobem els que produeixen els processos d'incineració, i que són:
els gasos: CO2, NO2, SO2, CO, COVs, partícules, clorurs d´hidrogen, i altres que no tenen un nivell mínim d'exposició segura: el benzè, les dioxines, els metalls pesats o els furans.
Efectes sobre la salut de les persones d'aquests gasos que s'emeten al incinerar uns substància:
CO2: un dels responsables de l'efecte hivernacle, que produeix un augment de temperatura global del planeta, el que ocasiona un augment del nombre de morts per accidents cardiovasculars, cerebrovasculars i pulmonars, i també provoca un increment de morbilitat, és a dir, afavoreix que les persones emmalaltim, en afeccions com ara problemes respiratoris, al·lèrgies, etc.
NOx: responsable de la boira tòxica, el que provoca irritacions en la pell, menor capacitat pulmonar, augment dels problemes respiratoris, asma, bronquitis, sinusitis, asma, mals de cap, etc.
SO2: provoca precipitacions àcides que en les persones desenvolupa en asma i altres insuficiències respiratòries.
Clorurs d'hidrogen: irritant respiratori, ulceracions en el nas i genives, deteriora l'esmalt dentari.
Partícules: els gasos dels processos de combustió presenten en el seu sí una barreja de components sòlids i líquids, d'un tamany menor a les 10 micres, que viatgen suspesos en l'aire, que són invisibles, i que es reparteixen radialment des del focus emissor cap a l'entorn. Estan formats per un nucli de carboni al que s'adhereixen partícules de metalls, microbis, compostos orgànics, etc. Al cremar combustibles orgànics (gas, biomassa, residus càrnics,), aquestes partícules són tan petites que s'anomenen fines i ultrafines, i en ser tan petites, no deixen sutja als filtres de la incineradora: és adir, els filtres no les atrapen. En ser invisibles, l'aire que surt de la incineradora, aparentment és net, per això a les incineradores se les anomena la "mort lenta", perquè aquestes partícules suspeses en l'aire van carregades de substàncies amb gran poder de penetració cap als organismes vius, passant directament de l'aire ambiental a la sang a través dels alvèols, essent substàncies altament cancerígens.
Quan l'aire a l'entorn d'una activitat d'incineració va carregat de partícules, el primer que noten els veïns de l'entorn és un augment estadístic dels casos d'insuficiències i alteracions respiratòries: processos d'irritacions de tot tipus. I a la llarga, els efectes cancerígens esdevenen tan per la causa directa de les substàncies suspeses en els fums, com indirectament a través de la ingesta d' aliments i aigües on han caigut aquestes substàncies.
La OMS la 2000 ha publicat uns estudis en els que atribueix a nivell mundial 56 milions de persones mortes a conseqüència de l'exposició a les partícules emeses per indústries que es trobaven dintre dels anomenats "nivells legals" d'emissions de contaminants: les morts esdevenen per càncers, infeccions respiratòries i angines de pit, sobretot.
La OMS també, ha determinat al 2003 que no existeixen nivells d'exposició segurs a les partícules.

CO: se l'anomena "l'assassí silenciós". Entra al cos unit a l'hemoglobina, i desplaça al CO2 i al O2, afectant al cervell i acabant amb mort per asfixia.

Metalls pesats que surten dels fums d'un procés d'incineració:
Arsènic: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Provoca càncer.
Cadmi: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Provoca càncer pulmonar.
Crom: provoca irritacions, i càncer de pulmó.
Plom: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Provoca anèmia i disminució del coeficient intel·lectual i sensorial en nens.
Mercuri: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Possible cancerígen i tòxic per l'aparell reproductor.
Cobalt: efectes nocius sobre l'aparell respiratori i gastrointestinal.
Fòsfor: risc de càncer de pulmó.
Benzè: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Provoca càncer de medul·la i leucèmia infantil.
Formoldehid: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Cancerígen probable. Irritacions oculars i respiratòries.
Tolvé: origina malformacions fetals.
Naftalé: augmenta el risc de càncer.
Piré: provoca malalties cròniques a nivell pulmonar i a la dermis. Provoca moviments involuntaris.
Dioxines i furans: es dispersen per l'atmosfera de manera radial a partir del focus emissor. Es dipositen al sòl, plantes i aigües. En el 98% dels casos, penetra en els humans a partir de la dieta, al menjar aliments contaminats, sobretot llet i carn. Són liposolubles, és a dir. S'acumulen en el greix del cos de les persones i és molt difícil fer-les tornar a sortir del cos, la qual cosa no passa mai abans de 10 anys d'haver-los menjat. Símptomes: taques a la pell, cloracné, augment pèls en la pell, conjuntivitis. L'exposició continuada provoca alteracions al fetge, irritabilitat, ansietat, hipertiroidisme, alteracions cardiovasculars, augment del colesterol, càncers. És un dels agents cancerígens segur que cita l'Agència Internacional d'Investigació del Càncer. L'única estratègia possible de salvaguardar-se d'elles és la prevenció: no estar exposat a un focus emissor.
Cal recordar que totes les activitats industrials en les que hi ha combustió produeixen contaminació atmosfèrica, amb segures repercussions negatives sobre la salut humana, ja que incrementa la mortalitat prematura en l'entorn degut directament a la font contaminadora d'emissió de totes aquestes partícules atmosfèriques citades. Totes elles contribueixen a augmentar la mortalitat en les persones, i respecte a elles, no hi ha cap nivell de seguretat d'exposició. Els nivells legals que proposa l'Administració són totalment falsos. I els efectes sobre la salut humana, augmenten com més a prop s'estigui del focus emissor, i sempre sota la influència dels vents predominants a la zona.